POST 2 / ETAPA 2 DEL BLOG de TSM: MOLTS TEMES SOBRE LA TAULA...
Aquestes setmanes i aquests dies són intensos en quan a notícies
relacionades amb la Gestió Esportiva, si penso una miqueta sense forçar gaire
em venen al cap: les decisions per reprendre els entrenaments a les principals
lligues de futbol Europees, la possible venta dels "namings rights" del
Camp Nou per 1 any per fins solidaris en la recerca de medis per curar el
COVID19, la possibilitat d'obrir centres esportius a partir de l'11/05, el
llançament del documental "The Last Dance" sobre el darrer any de MJ:
la metàfora perfecta del que seria el vincle entre súper heroi de masses + ídol
esportiu mundial + referent de la generació d'or de la NBA + la perfecció del
relat marketinià esportiu (que tinc pendent de veure, tot sigui dit),
l'entrevista del Follonero a l' ex President Sandro Rossell (Partim de la base
que considero totalment injust que hagi perdut i passat 2 anys a la presó sense
motius demostrats, ara bé.. i dit l'anterior, tot això no treu que encara no sé quants
diners va costar realment el fitxatge de Neymar a dia d'avui i sobretot que el fet de carregar-se al millor entrenador i el millor equip del món i tenir el Club
acusat judicialment, no crec que siguin accions que un gestor hauria de tenir en
el seu CV...).
Però em centraré, que me'n vaig per altres camins... també recentment he
llegit aquest article de Jeremy Rifkin (https://en.wikipedia.org/wiki/Jeremy_Rifkin):
És brutal i el recomano a qui tingui temps de llegir-lo ja que parla molt
clarament sobre algunes reflexions que feia en el meu anterior post sobre els
motius del meu fi de cicle professional. D'aquest article em quedo amb dos
petits fragments:
" Ya
nada volverá a ser normal. Esta es una llamada de alarma en todo el planeta. Lo
que toca ahora es construir las infraestructuras que nos permitan vivir de una
manera distinta. Debemos asumir que estamos en una nueva era."
" Estamos creando una
nueva era llamada glocalización. La tecnología cero emisiones de esta tercera revolución
será tan barata que nos permitirá crear nuestras propias cooperativas y
nuestros propios negocios tanto física como virtualmente. Las grandes compañías
desaparecerán. Algunas de ellas continuarán pero tendrán que trabajar con pequeñas
y medianas empresas con las que estarán conectadas por todo el mundo. Estas
grandes empresas serán proveedoras de las redes y trabajarán juntas en lugar de
competir entre ellas"
És molt heavy el que diu, en poques
paraules, bàsicament que el COVID19 ho trastocarà i ens ho farà canviar tot... intentaré tornar en un
futur proper a aquest article i relacionar-lo amb un post sobre el futur
de l'esport post COVID19, però avui volia plantejar un altre tema... a resultes
de la meva decisió de tancar un cicle i començar-ne un altre, m'han arribat
molts missatges d'ànims i de recolzament els quals els agraeixo tots profundament.
Però sobretot m'han fet especial il·lusió tots aquells missatges de persones
que per un motiu o un altre em vaig creuar com a Responsable d'Operacions de
les Botigues del Barça quan eren gestionades per Nike. En aquesta època missió era la de gestionar tots els Proveïdors de tot tipus de serveis i la seva
corresponent negociació dels contractes. Sempre he pensat que a un
proveïdor/col·laborador se l'ha de tractar bé i tenir un tracte proper ja que
finalment contractes un servei que necessites sí o sí i que en qualsevol moment
necessitaras el seu suport per resoldre incidències o que et doni un cop de mà
en el moment menys pensat o inadequat. Per aquest simple motiu sempre he volgut
donar un tracte cordial i respectuós per a que es sentissin partícips del
projecte i sabessin que podien comptar amb mi, de manera que fos una relació de
win-win per a les dues parts. Malauradament, en la meva darrera etapa em vaig
trobar crítiques cap a la meva persona per ser massa bo o fins i tots ser
titllat de ser una ONG amb els col·laboradors ja que em mancava agressivitat,
mala llet i altres adjectius que prefereixo no recordar...
Ara, tot i que no em fa cap gràcia recordar aquests moments, sí que em demostra que jo em comportava d'una manera totalment correcta i adeqüada, un cop he vist el suport que he rebut recentment, amb totes les paraules
d'agraïment i valoro encara més haver-me mantingut ferm en les meus valors i
idees fins al final.
Si seguim una mica el fil del Senyor
Jeremy Rifkin, podrem extreure la conclusió de que el nostre futur proper passarà
per col·laborar i no competir, ja que tots i totes haurem de ser menys egoistes
i renunciar a coses que teníem com establertes i predefinides per poder donar
el pas necessari per afrontar unes noves regles en el món dels negocis i
aconseguir entre tots que la societat i el planeta tirem endavant i
aconseguim un win-win en tota regla. I això passa per ajudar-nos i tractar-nos
com a essers humans i no utilitzar l'odi, ni el menyspreu ni les males formes com
a modus operandi habitual.
Fins el proper Dimecres!
Gerard Valldeperez Folch - Gestor Esportiu
Comentarios
Publicar un comentario